jueves, 3 de abril de 2008

London good night and good luck ...


Tot el que es bo acaba i el que no és tan bo … també acaba. Com aquell qui no vol la cosa ja han passat tres mesos des que vaig canviar el meu estimat Monestir pel Big Ben, les Estrelles per les Guinness i la llibertat per l’esclavatge. London em diu adeu i jo li torno el comiat. Una ciutat més a l’esquena, una enganxina més a la maleta i més experiència i coneixements al currículum. Em crixen canes.

London no em trobarà a faltar ni jo a ella. No us penseu, viure a London té coses bones. És una capital moderna, plena d’activitats, cultura, vida, gent i fredor. A més el cap de setmana passat nevava. Hi ha el riu, la diversitat cultural els autobuses de dos pisos i una reina de metro vint amb cabells blancs que porta tants anys regnant que el tro ja s’ha acostumat al seu cul. (No sé si és políticament correcte que par-li del cul de la Reina al blog … però mira ara ja està fet).

Tanmateix, el balanç que faig d’aquests tres mesos és positiu. Com deia s’ha fet currículum, s’ha fet experiència i s’ha viscut de manera independent i lliure durant un període de temps. Ara em toca afrontar 3 mesos més per la gloriosa terra que ens ha vist néixer i créixer fins la següent parada: Pekín altre cop.



Pel que fa les últimes setmanes aquí no hi ha massa novetats destacables. Més visites i més feina però va haver-hi un dia que s’ha d’explicar.

Sant Patrick és el patró d’Irlanda i el responsable que en aquella màgica illa no hi hagi serps. El dia 17 de març cada any se celebra la seva festivitat i London (ciutat que va de multimultiral i oberta) no es podia perdre la celebració. En què consisteix un dia de Sant Patrick? us estareu preguntant. Doncs la resposta és doble: consisteix en beure i en fer el gilipolles. Els llocs escollits per fer totes dues cosos són els Irish pubs (a Irlanda només en diuen pubs dels Irish pubs). A London hi ha l’O’Niell’s, una cadena d’Irish pubs (com un McDonalds de birra i perdició) on es va acumular tota la festa de la ciutat i l’estupidesa etílica que genera Sant Patrick’s Day (pobre home, si aixequès el cap…). Gent amb barrets verds i pintats amb colors de la bandera irlandesa beuen i beuen i tornen a beure litres de cervesa negra que els seus cosos cofois entomen religiosament. De fons sona U2 i cançons irlandeses tradicionals. Conforme avança el dia la capacitat intel·lectual de la gent baixa de manera inversament proporcional a la quantitat de Guinness que surt dels barrils. Els bebedors, a més, es van fan moltes fotos com per recordar què gilipolles eren el dia de Sant Patrick. Així la seva gilipollesa quedarà retratada per sempre i podran ensenyar als nets què gilipolles eren quan eren joves i encara tenien fetge. Jo, fanàtic com sóc de la tradició i la “cultura” irlandesa vaig fer el gilipolles com el que més. Però no posaré les fotos al blog per mantenir la meva reputació i per no ferir la sensibilitat d’alguns blogospectadors tals com la meva família o el meu jefe.

Dit això arriba el moment del comiat. Bye Bye London! Que Déu salvi a la reina i si no la salva … segur que el món continua girant. Abans de marxar però he pensat de fer un rànking amb el millor i el pitjor de London. Està ordenat de menys a més. És a dir el número 1 del primer rànking és el que menys trobaré a faltar i el número 1 del segon el que més. Per si mai teniu l’ocurrència de venir a viure per aquestes contrades paganes no digueu que no estàveu previnguts.

El que NO trobaré a faltar de London.

TOP 10 NASTY STUFF >>

10) Haver de mirar a l’altre costat per no morir aixafat per un bus de 2 pisos.

9) El tamboret aquatic o el meu company de dutxa durant gairebé 2 mesos.

8) Tenir visites cada cap de setmana de presumptes amics i familiars (amb tot el carinyo del món eh!). Que us estimo molt a totes i a tots … però de 12 caps de setmana tenir fins a 9 visites diferents … una miqueta de siusplau!

7) Els temps: anar amb abric a finals de març i amb guants i orelleres per agafar la bici.

6) La Reina i la parafarnàrlia reial britànica que fa repelús tota ella. No és broma. M’han sortits granets i tot.

5) Ser esclafat per la plebs britànica al metro.

4) Els anglesos

3) Els preus. La llista d’atrocitats i genocidis al meu moneder és tan llarga que no hi cabria en aquest blog.

2) Els anglesos (els havia dit ja?)

1) La feina: l’estrés, les 5 pantalles, estar pendent de si puja o baixa l’euro i el dòlar, el petroli i l’or. En definitiva tota la bogeria i el surrealismo de la informació econòmica. Avorrida, absurda, freda, impersonal.


Els que trobaré a faltar o el London amable

TOP 10 LOVELY STUFF >>

10) Els cafès a la ribera del Tàmesis.

9) La diversitat de pubs i llocs on anar a fer Guinness

8) La Guinness (no sé si compta perquè no és anglesa)

7) No estar informat per la premsa groga (eufemisme de premsa de merda) sobre el cas Madelaine, el cas Lady Di, el cas Victoria Beckham i el divorci d’en Paul McCartney

6) **** sorry nothing to miss in this item ****

5) **** sorry nothing to miss in this item ****

4) **** sorry nothing to miss in this item ****

3) L’Irish pub de China Town: m’hi sentia com a casa

2) La meva bici i el seu cistellet model “Estiu Blau”. La meva possessió més preuada a London.

1) La Laia: la meva companya de pis, de feina de patiment i de viatge. (amb llagrimeta caient) Només ens teníem l’un a l’altre en aquella terra bàrbara! Ha estat 3 mesos on hi ha hagut de tot i en la salud i en la malatia ens hem fet costat sense cap mena de pique ni problema. Gràcies públiques a la Laia!!!


I vet aquí un gos vet aquí un gat que aquest conte …

Ilt4gujh2qobhn2qough2´qbvnqo45nhiñ2oui5´b-nh24oñ6nñv´
Fnwligubhli5bgqibgñqlibgvqigblomberggohtohellblkbjhvlqhb

ERROR IN MESSAGE

/Jrago/ logging in>>
Hola. Aquet és el meu darrer missatge i l’última vegada que sabreu de mi. Tibi Lumper ha estat un os dur de rossegar, molt dur. Com un tèrmit en un banc d’església la feina se’t menja per dins i sense adonar-te acabes el dia buit, sense energia. L’ambient laboral feixut i tens i la voràgine de la informació econòmica no acabarà amb la teva vida però te l’amargarà. Avui és el meu últim dia de feina. Quan he enseñita el meu badge el vigilant m’ha dit Good Morning Sir sense saber que mai més m’ho tornarà a dir. La seva vida no canviarà, seguirà dient Good Morning Sir a tothom qui entra però la meva vida sí que farà un gir a partir de demà. El comiat no serà dur i no crec que ningú em trobi a faltar. La meva plaça serà puntualment ocupada per un altre el proper dilluns i res haurà canviat a Tibi Limper. Cares noves, números nous, badge nou pel nou inquilí i el mateix circ econòmic fent girar el món al voltant del sobrevalorat petroli, el debilitat dòlar i els folls mercats de valors. Pounds, Euros, Dòlars. Iens … ienes és en el que ens han convertit. Som animalons amb el cervell rentat donant voltes al voltant de la carronya del món. Per sort abandono el vol del voltor i torno al món real. Allà la gent té temps per somriure, per parlar cara a cara (i no a través de e-mails impersonals) per dinar un plat calent i fer una pausa quan no pots dir fava. El rmón real és allà fora i només depèn de tu si vols quedar-te amagat a sota l’eix que fa girar aquest món o surts i descobreixes que hi ha molt per veure, molt per viure. L’oficina està sota l’eix del poder i no és fácil escapar-ne. Si poguessis escollir quedar-te a sota l’eix seguint la inèrcia de la buidor o sortir al món real què faries? El món real pot ser desagradable però és real. Jo he decidit menjar-me la píndola vermella. Demà despertaré i tot serà real. /jrago/ logging off >>

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Eiiii londinenc!!! M'agrada que hagis tornat a la terra! Que ja se't trobava a faltar!!

Que sàpigues que sóc bastant fidel seguidora del teu blog, però tinc poc temps per escriure-hi!!

Des d'aquí donar-te les gràcies per l'hospitalitat rebuda per terres angleses! M'ho vaig passar mooolt bé! Encara que em va faltar festeta!

Anem a fer unes birres quan vulguis!! Fins aviat!!!

Un petonas

laia cachinero

Jusephus dijo...

Escagarrinadíssim del teu post (un post que, dit sigui de passada, l'últim paràgraf en què descrius el darrer dia de feina és realment brillant, molt ben escrit!, almenys Londres no arrabassa les aptituds...)

Ja somio de nar-hi...

Sergi Marzabal dijo...

si tot el bagadge que t'emportes d'un lloc és "currículum, i experiència"... mal "asuntu"... vull dir que podries dir el mateix tot sortint de la model , no?

a veure quan espaviles i avises per anar a fer pintes per BCN!

topo polar dijo...

tio, no has parlat del microones i a mi em vas fotre un sermón del copón...

vas vendre la bici al xabi (tio amb bigoti)?

topo polar dijo...

El topo sóc l'otto tio...

Tamara dijo...

a mi tambe m'agrada molt la Guinness. I'm mainly just saying that coz I can say the full sentence in catalan. Aunque la Guinness Red esa de St Patrick's day no estaba nada mal eh!

JR dijo...

Bé estic esfereït de tants comentaris.
Anem per parts:
- Laia, de res per la hospitat ja saps que allà on vagi hi haurà un racó (per terra) per tu.

- Josephus: no pateixis que London no treu neurones, només et torna una mica més gris. Però a l'estiu deu ser diferent.Resa a la Moreneta ,,, hi ha polítics que ho fan. Per cert gràcies pels elogis sempre són d'agrair !!

Sergi: London ... d'on no n'hi ha no en raja i com a Irlanda no hi ha res. Pintes quan vulgueu jo sempre available.

Otto, des de Premià con la Motto: el microones ja està mencionat anteriorment ... no llegeixes prou el blog. La bici ha acabat en mans catalanes, els bascos amb bigoti hauran d'esperar. Bona gent de totes maneres.

Tamara: te dije que i'll not miss London però hasta que no vengas a BCN i'll miss you loads !! Y con el Català ... never surrender ... is not that hard !! Ànims !!

Anónimo dijo...

Molt fer sopars de comiat quan marxes i per quan un sopar de rerererebenvinguda???

Vinga primo