miércoles, 29 de octubre de 2008

Começa la tercera temporada.

Amigues, amics, familiar i bestioles diverses que pobleu el meu blog. Feia temps que no posava les meves grapes on-line per explicar-vos com em va la vida però tinc bones excuses. La primera i més important és que he estat de vacances. Molts ja ho sabeu perquè m’heu vist en primera persona però si no heu tingut aquesta sort doncs aquí teniu una dosi de blog per fer-vos passar la gana.


Passem a l’acció. La segona quinzena de setembre i la primera setmana d’octubre les vaig dedicar a viure aen aquell país petit i encantador anomenat Catalunya. Bé, també vaig fer una visita a Menorca per retrobar-me amb el Mediterrani. El viatge va ser una romàntica setmana de núvols i platja amb el meu amic Pep. Tot sense mariconades, eh . Hi ha moltes maneres d’explicar el viatge però aquestes dues fotos són un bon resum.



Vam fer l’animal per les platges, les cales i vam menjar de puta mare. També vam sortir amb el llaut de l'oncle d'en Pep i vam pescar llampugues, verderols (no sé si s’escriu així però sembla versemblant) i tonyines (que si s’escriu així).


També vaig fer molt de Sitges i no per les mariconades sinó pel Festival de Cine. Sempre una delícia veure pelis friks, gores o de terror surrealista. Sitges mola!


Amb els meus papis contents i amb les bateries carregades de veure el seu pimpoll gran tocava tornar a la que ara és casa meva: Beijing. Encara que sembli mentida aquesta vegada no vaig venir sol. Per primera vegada a la Xina HE REBUT UNA VISITA !!! I ho poso així en majúscules perquè bé que veníeu a veure’m quan vivia a la bella Irlanda o la merda de London. Segur que el que volíeu era saber que tal estava i passar una estona al meu costat ... Colla de llampugues que esteu fets tots. A la Xina no ve ningú ... perquè serà? Potser perquè no hi ha companyies low cost que volin a Beijing??? Quina jeta !!


Ara que ja m’he desfogat i m’he cagat una mica en London (que m’alleuja com un Vics Vapor-up) ja puc seguir. Doncs el que deia, que algú va venir de visita !! Concretament va ser la Carolina que pels despistats és una noia que vaig conèixer al juny a través de la meva cosina Georgina Armadàs ® (Armadàs és un cognom registrat que no es pot fer servir sense pagar Royalties. Com les cançons de la Melody dels Gorilas però sense la SGAE pel mig).


Doncs aprofitant que la Carolina m’honrava amb la seva visita vaig fer una mica el guiri per Beijing. Ciutat Prohibida, Tian’anmen, Temple del cel i la resta dels sospitosos habituals. Però com que jo Beijing ja me la conec el plat fort va venir després i va arribar com es fa a la Xina: en drac. M’explicaré. Ja feia temps que tenia en ment descobrir una zona de la Xina que havia sentit a dir que valia molt la pena. Parlo del Riu Yangtze i de les seves universalment famoses 3 gorges. La Carolina, després de veure la Xina del segle XXI a Beijing, tenia ganes de veure una mica de la Xina profunda. Com es veu la Xina profunda i el Yangtze alhora? Fent un “creuer” pel Yangtze amb paradetes per la zona.


Dit i fet. A cop d’avió ens vam plantar a Chongqing una ciutat-província que només té de 31 a 35 milions d’habitant segons la font consultada (que és una manera suau de dir que el dia que van posar a tots els xinorris en fila per contar-los se’n van deixar uns quants o van contar-ne algun dos cops. Ara podeu fer la broma fàcil de: és clar, com que tots són iguals ... hehehehe ... Quin riure mare de Déu). Chongqing és una de les ciutats més lletges que he vist a la vida a molt poca distancia d’Ulan Bator i Rubí. Aquesta mega-urbe xinesa és gris, plena de pol·lució, bora i sense cap tipus d’atractiu turístic. Com a curiositat diuen que les xineses que Chongqing són les que estan més bones ... jo encara les busco. La parada en aquesta bonica ciutat era obligatòria ja que el “creuer” esperava al magnífic port de Chongqing. Un taxista més estressat que un accionista de Lehman Brothers ens va portar al port circulant un 50% del trajecte en contra direcció i amb la botzina a tot drap. Vius de miracle quasi tornem a morir en veure el “creuer”. Segur que tots recordeu la Sèrie dels 70 Vacaciones en el Mar. Doncs agafeu el glamour del vaixell de la sèrie sumeu-lo a l’hospitalitat del protagonistes, resteu-li el cambrer negre amb bigoti ridícul i multipliqueu-ho tot per zero i allò era el nostre Dragon Boat.


Que us sembla ?? Qui no voldria navegar pel Yangtze amb aquesta meravella. Últim crit en tecnologia de navegació fluvial !! La veritat és que de fora enganya perquè de dins era força decent i acollidor. Però no veia res tan cutre des dels vestits d'Abba. Vam fer les paradetes pertinents per veure uns temples a la muntanya però el més interessant era el paisatge en creuar les 3 gorges (és a dir quan el riu es fa més estret i hi ha "passadissos d’aigua" envoltada de muntanyes que arriben a fer fins a 1000 metres d’alt les més elevades.)



En una d’aquestes parades per fer una excursió per una mini gorja, en una mini afluent ,amb una mini barca comanda per 6 minixinorris que remaven riu amunt arrossegant els culs ganduls de 10 guiris (2 gavatxos, 2 xinorris, un japo(nès), 3 americans una argentina i un català).



És una de les zones on és pot veure amb més detall el nivell de la bestiesa que estan fent els xinesos amb la presa de les 3 gorges. Hi ha zones del riu on l’aigua pujarà fins a 175 metres !!!!! Se’ls hi envà l’olla. Però ells són així. Ho fan tot en plan gran. Que no volem que entrin els mongols doncs ens casquem una Muralla que recorri mig país. Que no volem que ningú se sepilli les concubines de l’emperador doncs tallem la llonganissa a tots els homes i els fem cantar opera. Què hi farem. Són així.


Cal dir que la Carolina i jo érem coneguts al vaixell per ser ... com ho podria dir ... indisciplinats. La nit de “còctel amb el capità” (quina fantasmada ja ho sé) ens estavem dutxant quan de sobte truquen al telèfon de l’habitació. Si posa la Carolina i em diu: Era el capità ... que si baixem al còctel que ens estaà esperant !!! Ja veieu que érem uns VIPS. No va ser l’única trucada. Allò semblava la guarderia. A toc de pito tot el dia i nosaltres anàvem una mica a la nostra bola. La traca final del “creuer” era una visita a la presa.



ACOLLONANT !! Posar una paret, així, a pel, al tercer riu amb més cabal del món els ha costat 16 anys però els paios ho han fet amb un parell d’ous i un parell de milions de xinesos recol·locats a altres ciutats perquè les seves ara descansen sota les àigües fangoses del Yangtze.



El viatge acabava aquí i el guió marcava tornar a Pequín. El trajecte de tornada va ser una agradable pallissa de 20 hores en tren amb dues germanes xineses de 40 i 60 anys que anaven des de la imprescindible ciutat de Yi Chang (agafis amb ironia) a Beijing a buscar un oftalmòleg com déu mana a la capital del país. Imagineu per un moment que teniu aquell mal ocular conegut popularment com a “catarates” i per fer-vos-ho mirar heu d’anar al metge que està a uns 3000 quilòmetres de distància (20 hores en tren). Doncs així és la Xina estimades i estimats lectors.


Ja a casa del Tete altre cop. Només quedava l’obligada visita a la Gran Muralla! Ningú pot marxar de la Xina sense veure-la. La Muralla vull dir. Ben d’hora pel matí (hora pequinesa) vam llogar un xinorri (queda lleig dir-ho així però és el que més s’acosta a la realitat) i ens va portar a una zona relativament inexplorada de la Gran Muralla. Imagineu-vos si està inexplorada que no ens vam creuar ni un sol guiri en les 4 hores que ens vam passar de passeig per la enorme meravella el món. Com acostuma a passar la Gran Muralla no decep.




Història viva pedra rere pedra. Vam passar per parts reconstruïdes i parts autènticament fetes pols i fins i tot vam haver de fer un descans en el punt més elevat per recuperar forces. La Muralla va ser l’última activitat turística amb la Carolina i quan va agafar l’avió de tornada a casa vaig tornar a recuperar la meva vida de “lonely boy” a Beijing.


Ara estic motivadíssim amb les classes de xinès i m’he comprat un microones (que no té res a veure amb les classes però també us ho explico). Beijing és ja al més d’octubre una ciutat freda. Els xinesos han tret la roba d’abric de l’armari i jo condueixo la meva moto amb 3 jaquetes i uns guants d’esquiar ( i un ruc català que m’he posat al darrere, al costat de la meva matricula falsa).


I així per deixar-vos amb la intriga us avanço el que serà es segon capítol de la tercera temporada. Halloween i la castanyada !!!! Per anar fent boca penseu de que poden disfressar-se dos paios sense massa vergonya i amb els cabells llargs com el meu amic Guillem i jo. Us dono una pista: la cosa va de rock i requereix pintura a la cara ...

Fins llavors llepeu-vos els dits amb les seccions habitual.


Sant Cugat no és Beijing !!!!!!!!!!!!



  • A Sant Cugat la factura de l’aigua suposa una hòstia severa al moneder i més tenint en compte la quasi sequera que va haver-hi.
  • A Beijing tres mesos d’aigua em van costar 52 kuais (uns 5’5 euris). Beijing mola.

  • A Sant Cugat si vols fer exercici t’apuntes al DIR o si vas d’obrer al gimnàs municipal.
  • A Beijing per gimnàs municipal s’entén unes màquines metàl·liques que hi ha pel carrer on les iaies mantenen el seu body a to. També hi ha l’opció de fer classe d’aeròbic de carrer: un xinorri porta un altaveu i fa una classe a qualsevol plaça de la ciutat. I tot això gratis. Reductes del comunisme ...


El Xinorri de la setmana !!!!!!!!!!



Ja arriba l'hivern i es comencen a veure pel carrer les darreres tendències de la nova temporada tardor -hivern. a Pequín. Com que la Xina és una magnifica barreja de passat comunista + una dosi de modernitat tirant a cutre aquí teniu un representant d'aquesta nova Xina tardo-vanguardista. Que Custo, tens enveja, oi?