miércoles, 26 de marzo de 2008

London from my camera. Special pictures issue Vol II.

En vistes de l'èxit del primer post fotogràfic (4 comentaris són un autèntic allau de feedback) he decidit fer una segona part. Així no cal que llegiu estupideses sobre la vida a London. Però abans que marxi haureu de patir l'últim post. Sí, és una amenaça!
Mentrestant gaudiu d'una nova passejada fotogràfica per London.


London, 11 de la tarda, neva a Southbank
Els docklands, no tot és majestuós a London


Vida urbana des del bar

Saltant-se les normes altre cop

Columbia Market. Moltes flors per diumenges alternatius

Hyde park. Existeix un Jekyll Park?

London? What London?

Turiustes despistats jugant vora Tower Bridge

Oda al caos circulatori a Canary Warf


La City. City of Money City of Madness

Brick Lane: Welcome to Bangladesh
La vida secreta sota London Bridge

jueves, 13 de marzo de 2008

Bigadistes anglesos al Priorat ... no van venir pel vi

L’escriptora anglesa resident a Marçà, Angela Jackson, va tancar ahir dimecres a Londres un cicle de conferències amb una xerrada sobre brigadistes internacionals al Priorat durant la Guerra Civil espanyola. La intervenció de Jackson va ser la darrera d’un seminari de tres mesos de duració organitzat per la Fundació Cañada Blanch a la ‘London School of Economics and Political Science’.

Angela Jackson és la presidenta de l’associació No jubilem la memòria dedicada a conservar fets històrics recents i la memòria històrica del període de la IIa República i la Guerra Civil a la comarca del Priorat. L’escriptora va explicar, amb un extens material documental i fotogràfic, quina va ser la relació entre la població local del Priorat i els brigadistes vinguts d’arreu per lluitar a la Guerra Civil al costat republicà.


Segons els seus estudis, en el període immediatament anterior a la batalla de L’Ebre molts voluntaris de la Brigada XV van allotjar-se en contrades del Priorat tals com Falset, Gratallops o Marcà. ‘En aquests municipis es van entaular relacions d’amistat, companyonia i solidaritat extraordinàries’, va comentar.

Il·lustrant-ho amb fotografies, va ensenyar com en escenes de la vida quotidiana els brigadistes i els vilatans locals es barrejaven encuriosits. Jackson va posar com a exemple d’aquesta interrelació els partits de futbol, les festes populars o la recollida de la vinya.

Angela Jackson ha publicat diversos llibres sobre la Guerra Civil a Catalunya com ‘Més enllà del camp de batalla’ traduit al català i publicat per Cossetània. El proper més de maig es presentarà la traducció al català del seu darrer llibre ‘At the Margins of Mayhem’ que s’editarà sota el títol de ‘Els brigadistes entre nosaltres’.

La intervenció d’Angela Jackson va ser la última d’un total de 9 de conferències que han tingut lloc a la ‘London School of Economics and Political Science’. Organitzades per la Funadació Cañada Blanch, aquestes conferències han comptat en edicions anteriors amb la presència dels periodistes Antoni Basas i Mònica Terribas i l’embaixador espanyol al Regne Unit Carlos Miranda. El següent seminari començarà el proper mes d’abril i comptarà amb la presència de l’ex President de la Generalitat Jordi Pujol, segons el Director de la Fudació Cañada Blanch i organitzador del seminari Paul Preston

miércoles, 12 de marzo de 2008

London points of view. Special pictures issue

No tenia moltes ganes d'escriure aquest cop així que he optat per la via fàcil.
Aquí teniu unes fotos del London més curiós.
Si us agrada hi haurà segona part.

El que ens deixen veure de Downing Street

St. Pauls Cathedral des del bar

Manifestació contra l'Església de la Cienciologia

Sense comentaris

El sentit de la vida ?

Hora punta a Orford Circus

Any nou xinès a Trafalgar Square

El nou i el vell London

Cantants espontanis a Greenwich

El London més salvatge: St. James Park

Saltant-se les normes

Entrevista a Marisa Ramírez. Analista de economia europea de Bloomberg TV

“Els anglesos viuen molt pitjor que fa 10 anys”



Com està a grans trets la salud de l’economia al Regne Unit?
Tocada. La borsa inglesa és la que puja menys a Europa i si ho fa ho fa amb cura. L’FT100 ja ha reculat un 10% des que ha començat el 2008 i els actors econòmics s’estan començant a posar nervisos.

Qui és el més afectat per aquesta situació?
Els que més han notata aquesta davallada han estat el sector minorista i el del consum. Empreses com Marks & Spencer, Next o Home acumulen grans pèrdues. Però és que el consumidor britànic té menys diners. És per això que també es bens que no són de primera necessitat també es venen ara pitjor que abans.

Hi juga algun paper Estats Units i la crisi ‘sub-prime’?
No directament però sí és cert que a Anglaterra, per la seva especial relació amb els Estats Units, ha rebut l’impacte més ràpid que altres països europeus.

Es ralentitza l’economia inglesa?
El creixemenr últimament ha estat menor i això és un fet. El que més ha frenat aquest creixement ha estat el mercat immobiliari i la davallada del cosnsum.

Que l’ha fet empobrir la butxaca dels anglesos?
L’augment del preu de les hipoteques i el fet que el Banc Central tingui els tipus d’interès més elevats d’Europa (5’25%) fa que la butxaca anglesa se’n resenti i això provoca que hi hagi menys consum.

Però vieun bé els anglesos?

La majoria de la població viu bé però amb uns costos molt elevats. El preu de la vida al Regne Unit és altíssim. El preu de les hipoteques és el més car d’Europa i el aliments també han pujat molt de preu. Per exemple el blat ha doblat el seu preu en només 12 mesos. Però també hi ha el transport públic i la benzina … desplaçar-se és car ho facis com ho facis. En definitiva els anglesos viuen pitjor que fa 5 anys i molt pitjor que fa 10 anys.

Inflació desbocada?

En certa manera sí. S’esperava una taxa d’un 2% pel 2007 i van acabar al 3%, que és bastant més del que desitjaven. És la història de sempre. Tenim el petroli a preus que són màxims històrics cada dia. Els metalls també estan a cotes molt altes. Això es traduiex en augments de costos de producció i com a conseqüència un encariment dels productes en general.

S’han queixat molts els ciutadans?
No hi ha alarma en temes com l’atur o l’índex de pobresa i per això la població es queixa menys del que hauria.

Veurem mai circular euros al Regne Unit?
Buf, no crec. Són molt reticents a abandonar la lliure esterlina. Per un costat saben que és una divisa més forta que l’euro i per altre el pound és un símbol britànic tan important com la corona o el sistema mètric. Estan molt orgullosos de tot allò que és ‘made in England’.