Fuck the foc

Aturo la meva activitat blogguera o bloguistica un moment per llençar al ciberespai una reflexió.

Des de la Xina estic més o menys informat del que passa a la Terra que ens ha vist néixer i créixer. Sé que el meu poble se’l ha endut un huracà i que el Barça segueix líder. La resta en principi és poc important. Però llegint una entrevista al candidat d’ERC a les Eleccions Europees m’he assabentat que hi ha un monstre que ve d’Europa que ens vol prendre les tradicions. El monstre es diu 2007/23/CE i és una directiva de la Unió Europea.

2007/23/CE vindrà acompanyat del seu fill PRE/174/2007 (que és un Ordre de Transposició de la mateixa directiva dictada pel govern espanyol) i pretén endur-se tot el foc de Catalunya. I no parlo dels incendis que ens cremen els boscos algun estiu ... aquests se’ls poden endur si volen. Parlo de petards, correfocs i Patums.

No estic molt informat sobre el tema però m’imagino que al·leguen motius de seguretat. Els petards, els diables i els correfocs són tradicions mortíferes on moren milers de persones cada anys, oi? No tinc dades a al mà però crec que deuen morir-se més toreros que diables cada any i cap directiva vol prohibir les corrides (o corregudes?) de toros. També ens podem fer mal jugant a bàsquet i ningú es planteja prohibir-lo.

Sí, els petards exploten. Sí el foc crema. Cert. També cremen les llars de foc quan fem calçots al caliu de la llenya i (que no ho llegeixin a Europa) ningú es queixa malgrat segur que alguna vegada algú ha resultat ferit per un calçot mal cuit o se li ha saltat una espurna i se li ha cremat el pitet.

Jo mateix he estat víctima de la ira del foc. En una ancestral i divertida tradició de Molins de Rei vaig patir una cremada de segon grau a l’esquena per un moc de foc que em va llençar el Camell de Molins en la seva excursió matinal la passada festa major. Creu Roja, unes benes i a córrer un altre cop sota les espurnes dels diables i els raigs de foc del Camell.

Tot això em porta a pensar que a Europa i altres parts del món hi ha últimament una espècie de febre legislativa que pretén regular-ho tot. I no vol dir que jo sigui un anarka però ... entre poc i massa.

Fa poc celebràvem a la gran Xina la seva festa gran: 春节el Festival de Primavera. Els xinesos llençaven petards com bojos i gaudien amb foc i explosions de la seva tradició. I creieu-me la revetlla de Sant Joan comparada amb 春节 és com una bossa de crispetes de microones al costat de les armes de destrucció massiva que encara busca Geeorge Bush.

Per què s’ha de filar tan prim quan toca regular? Deixeu-nos gaudir de les nostres tradicions tranquils! I si són amb foc és el nostre problema.

No ens apagueu!