jueves, 7 de junio de 2007

El retorn de Xavier Sardà: copiant en Mikimoto






Els diumenges, a l’hora de sopar, Tele 5 ens delecta amb el retorn de Xavier Sardà. El nom del programa en qüestió es diu Duti Fri, una versió spanish de les botigues de gangues que hi ha als aeroports. En Sardà recorre el món buscant espanyols que visquin des de fa temps en racons recòndits del planeta i els fa preguntes . No us sona aquesta estructura de programa? Sí, l’heu encertat. En Miquel Calçada (abans Mikimoto) va fer una cosa semblant anomenada Afers Exteriors amb un notable èxit a TV3.

Veiem-ne doncs la diferència. A part que en Sardà ha perdut la originalitat copiant sense pudor l’estructura de programa d’en Calçada (i això ja és força reprovable) l’ha allargat i l’ha fet soso com una sopa freda. Gags sense gràcia, situacions ridícules i l’èmfasi posat en xorrades enlloc d’extreure lliçons interessants del que expliquen els espanyols residents arreu. Per exemple, si vas als Emirats Àrabs podries posar la mirada en la situació de les dones, la religió, la desigualtat social etc. Però l’il·lustre Sardà estava més interessat en saber com un domador de falcons extreia semen de les aus mascles per inseminar-ne les femelles o en veure com un DJ espanyol punxava música d’esquellots en una discoteca local. La seva omnipresent veu fent reflexions absurdes amenitza la festa durant tot el programa.

En Miquel Calçada, creador d’aquest estil de show wold wide, l’ha sabut esprémer amb destresa. La ironia i l’humor intel·ligent són les bases d’Afers Exteriors i a través d’aquest tipus de paròdia descobreix de debò la realitat del país que visita. Sense banalitats, sense estridències, amb gust. Ja pot anar a Albània o Haití que sempre troba uns catalans interessants amb històries dignes de ser explicades a la caixa tonta. És un programa educatiu atractiu i fet amb el cap. Si peca d’alguna cosa és d’elitista per l’excés d’humor anglès que té en Mikimoto, al més pur estil Monthy Payton. Però malgrat això s’agraeix veure programes divulgatius amb dos dits de front.

En Xavier Sardà ja és un cadàver televisiu. Va gaudir del seu èxit pujant en Boris Izaguirre per les cadires però ara ningú li riu les gràcies i menys si parles de semen de falco a l’hora de sopar. Mare meva, quin mal gust.


4 comentarios:

topo polar dijo...

1. la teva sobretaula dura fins a la nit?
2. Sardá va comprar la idea a la productora de mikimoto, no hi ha plagi, hi ha negoci...
3. Entrades venudes

JR dijo...

1) També hi ha sobretaula a l'hora de sopar oi? Potser a Israel no ...
Tot i així he aclarit la confusió!

2) En Mikimoto va sortir al Club cabrejat amb en Sardà perquè aquest ni li havia comentat el tema (i això que teòricamnet són amic$.)

3) Està clar que hi ha negoci però el programa és pessim de totes maneres (el d'en Sardà clar.)

4) Entraves venudes també.

Anónimo dijo...

Del Sardà tampoc em diure que se'n esperava molt més, no?

Dues cosetes:

1-Entre un i altre programa no hi ha color, també s'ha de diferenciar la diferencia de públic al que va dirigit, no és igual tv3 que tele 5, així que MIKIMOTO 4ever

2-Sento dir-ho però la idea no ha estat del Sr. Calçada aquest programa ja és va fer un parell d'anys abans a la televisió de galicia....de plagio a plagio

Salut

JR dijo...

Vaja ... així que em Mikimoto no és tan original com semblava eh ...

De totes maneres la qualitat del seu programa és molt alta i és del milloret que fan a la tele.