viernes, 13 de julio de 2007

China news 2: el viatge oficial

NI HAO amics i amigues !!

La Xina és la bomba i si és gratis ja no en parlem !

En aquests moment estis en una autopista entre Chengdu i Leshan a la provincia de Sichuan a unes tres hores i mitja en avió de Pekin. Com alguns sabeu m’he colat en el viatge oficial que el conseller d’agricultura està fent aquests dies a la Xina i ara mateix ens trobem al sud fent un llarg camí després d’haver visitat una merda de granja de porcs i haver dinat amb el governador de Leshan (un xinorri que no parava de brindar amb tot Cristo a la taula amb un licor tipic de la regió de 60º !! Ja veieu el conseller fent cara de poker quan cada dos per tres el comunista alçava la copa i apa GAMBEI (que en xinès vol dir el a veure el got fins el fons) !!

La veritat és que estar en mig de aquesta expedició és d’allò més interessant. Per començar volem en 1a classe, on tens una hostessa de vol quasi per tu sol i el genolls no et toquen el seient del davant i a més el sopar està inclòs i tens barra lliure. Així que per començar bé el vitge vaig donar-li al vi blanc xinès tot xerrant amb el guardaespatlles del conseller, un mosso d’allò més trempat que no té el glamour del Kevin Kostner però fa la feina igual sense penjar-se del l’home a qui protegeix (a més el conseller deu pesar uns 90 kg i per treure’l en braços d’una moguda calen un mínim de 4 persones una per cada extremitat que el Sr. Llena plena (jeje pilleu el joc de paraules jejejeje) amb productes agrícoles de 1r nivell.

Deixant de banda l’avió estem allotjats a l’hotel Shangrila, lògicament el millor de 5* de Chengdu, una petita ciutat xinesa que té només 10 milions d’habitants (si venim tots el catalans no ens fan ni preu de grup de tan pocs com som). El Shangrila té classe i unes recepcionistes xineses amb un tall a la faldilla que et talla la respiració. Jo quan passo per la recepció em tapo els ulls per no mirar-les però el primer dia quasi caic al llac que tenen allà plantat amb una escultura moderna així que ara les miro cada vegada i encara no m’hi acostumo. L’esmorzar és en un buffet lliure on hi ha totes les marranades que et puguis i maginar de tots els països que aconseguiexis recordar. A més esmorzo un bol de pinyons cada dia ja que el conseller no me’ls ha prohibit com la meva mare fa.

Pel que fa la feina és més durillo del que pensava. Tot el dia seguint els periples del conseller i els seus meetings amb els xinos VIP de la província de Sichuan. Cada cosa que fa o desfa té una notícia que haig d’enviar, cosa que vol dir anar amb el portàtil i la càmera a tot arreu escribint on pots mentre el conseller a través dels intèrprets li pega el rotllo agrícola al xino de torn. Realment vaig fent currículum i sobretot experiència de com es d’estressant un viatge d’aquest tipus. Però el conseller compra a Media Markt i a la que pot s’escaqueja (amb tota la troupe) per anar a fer turisme per la regió així que em anat a veure una reserva de pandes (el 85% de pandes del món estan a Sichuan) i un temple taoista guapíssim al mig de Chengdu.

Una altra cosa interessant són els bolets. Sichuan és la potencia mundial dels bolets i això que no tenen els 3 iaios de la sèrie de TV3 eh! El fet es cultiven 50 espècies diferents de fongs mentre que els catalans, xulos com som, nomes en cultivem 3 i la resta els collim de la muntanya els diumenges aixecant-nos a les 5 perque els pixapins no ens els prenguin. Doncs la Xina està molt per davant nostre en aquest aspecte. Ams el conseller hi viatjava també el jefe de l’empresa XOP, líder boletaire català i guionista d’uns dels millors programes de la televisio moderna que es recorden des de Filiprim, 3 estrelles o Bonanza. Parlo de Caçadors de Bolets clar. El paio a part de menjar-se ceps llanegues, peus de rata i rovellons sempre que vol es munta un negoci amb els bolets que riu-te del Bill Gates. La veritat és que m’ha fet il·lusió conèixer-lo però no m’ha fet gens de gràcia el que m’ha explicat de la següent temporada. No ploreu però Caçadors de Bolets no torna a TV3. Faran només 2 especials de bolets en plan night show i ja està. Jo després de 3 intents de suïcidi penjant-me de la dutxa, sobredosi de pinyons i intoxicació micòloga per ingesta de les 50 especies de bolets xinesos he sobreviscut i he pensat que sempre ens quedarà en Mikimoto.

Bé nois i noies ... demà marxo a Kunming de turisme. Allà hi ha la Sandra Bustins (una amiga de la Sílvia de la meva classe i extreballadora del negoci rosístic) que em rebrà a la capital de Yunnan per començar una setmana de turisme pel sud de la Xina.

Nota: els hotels ja no els pagarà la conselleria però em seguirà sortint gratis ja que la Sandra em convida a casa seva!!

Bé ja esteu al dia del que m’ha passat darrerament així que vaig a veure la signatura del conveni entre el conseller i el comunista d’exteriors de la Província de Sichuan i ja us explicaré com ha acabat l’aventura ok.

Apa cuideu-vos i no fer res que jo no faria. Amb carinyu

No hay comentarios: