Així, ràpidament, aquest és l'argument de Sunshine, la nova pel·lícula del versàtil Danny Boyle, responsable (entre d'altres) de Trainspotting i 28 Days Later. La veritat és que ja podem avançar que aquest film no suposa un pas endavant en la seva peculiar carrera.
Les dues primeres parts de metratge són d'allò més convencional. Les típiques seqüències de pel·lícules espacials d'herois que han de salvar el món o fer una gesta galàctica impossible. Els clàssics probelmes psicològics d'estar lluny de casa, les avorrides averies de la nau, les morts innecessàries ...
No és fins el darrer terç que Sunshine ens sorprèn amb un gir argumental que la converteix en deixeble directa d'Alien, el film de culte del mestre Ridley Scott. Llavors, Doyle ensenya que encara pot fer bon cine i treu les virtuts que tan ens van sorprendre a la mencionada 28 Days Later.
Els efectes especials i la música són força mediocres i els actors no posen gaire interès en una pel·lícula que no es pren gaire seriosament a si mateixa.
Pros → La sorpresa del final que agafa l'espectador descol·locat.
Contres → És previsible i no aporta massa novetat al gènere.
Veredicte → **
1 comentario:
Peli está pasable y mola la teoria de la gravedad que plantea al final con la aproximación de la bomba al sol...solo que el tio churrusao' de dio miedo, jeje.
AUPA EL CINE!
Publicar un comentario