Fuck the foc

Aturo la meva activitat blogguera o bloguistica un moment per llençar al ciberespai una reflexió.

Des de la Xina estic més o menys informat del que passa a la Terra que ens ha vist néixer i créixer. Sé que el meu poble se’l ha endut un huracà i que el Barça segueix líder. La resta en principi és poc important. Però llegint una entrevista al candidat d’ERC a les Eleccions Europees m’he assabentat que hi ha un monstre que ve d’Europa que ens vol prendre les tradicions. El monstre es diu 2007/23/CE i és una directiva de la Unió Europea.

2007/23/CE vindrà acompanyat del seu fill PRE/174/2007 (que és un Ordre de Transposició de la mateixa directiva dictada pel govern espanyol) i pretén endur-se tot el foc de Catalunya. I no parlo dels incendis que ens cremen els boscos algun estiu ... aquests se’ls poden endur si volen. Parlo de petards, correfocs i Patums.

No estic molt informat sobre el tema però m’imagino que al·leguen motius de seguretat. Els petards, els diables i els correfocs són tradicions mortíferes on moren milers de persones cada anys, oi? No tinc dades a al mà però crec que deuen morir-se més toreros que diables cada any i cap directiva vol prohibir les corrides (o corregudes?) de toros. També ens podem fer mal jugant a bàsquet i ningú es planteja prohibir-lo.

Sí, els petards exploten. Sí el foc crema. Cert. També cremen les llars de foc quan fem calçots al caliu de la llenya i (que no ho llegeixin a Europa) ningú es queixa malgrat segur que alguna vegada algú ha resultat ferit per un calçot mal cuit o se li ha saltat una espurna i se li ha cremat el pitet.

Jo mateix he estat víctima de la ira del foc. En una ancestral i divertida tradició de Molins de Rei vaig patir una cremada de segon grau a l’esquena per un moc de foc que em va llençar el Camell de Molins en la seva excursió matinal la passada festa major. Creu Roja, unes benes i a córrer un altre cop sota les espurnes dels diables i els raigs de foc del Camell.

Tot això em porta a pensar que a Europa i altres parts del món hi ha últimament una espècie de febre legislativa que pretén regular-ho tot. I no vol dir que jo sigui un anarka però ... entre poc i massa.

Fa poc celebràvem a la gran Xina la seva festa gran: 春节el Festival de Primavera. Els xinesos llençaven petards com bojos i gaudien amb foc i explosions de la seva tradició. I creieu-me la revetlla de Sant Joan comparada amb 春节 és com una bossa de crispetes de microones al costat de les armes de destrucció massiva que encara busca Geeorge Bush.

Per què s’ha de filar tan prim quan toca regular? Deixeu-nos gaudir de les nostres tradicions tranquils! I si són amb foc és el nostre problema.

No ens apagueu!

Brigadistes xinesos a la Guerra Civil

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Casa Àsia i l’Institut Cervantes de Pequín han impulsat conjuntament un cicle de conferències al voltant de la participació de brigadistes xinesos durant la Guerra Civil espanyola. El professor de la facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, Laureano Ramírez Ballerín, ha donat el tret de sortida avui dimarts 20 de gener a un seguit de simposis que tindran lloc paral·lelament a Catalunya i la Xina sota el nom de “Els voluntaris xinesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola”.

En la conferència, celebrada a l’Auditori de l’Institut Cervantes de Pequín, han acompanyat a Laureano Ramírez els autors del llibre “La llamada de España” Nancy Tsou i Len Tsou i el professor Zhang Kai, expert en la investigació de les relacions entre la Xina i Espanya i membre de l’Acadèmia de Ciències Socials de la República Popular de la Xina.

El moderador de la ponència, Laureno Ramírez, està actualment dirigint un equip format per professors de diferents universitats de Barcelona i Pequín que treballen en la traducció i publicació del llibre “La llamada de España” que avui en dia només està publicat a Taiwan. “La traducció ja està en marxa i es molt probable que entre maig i juny tinguem la feina enllestida del tot. La Casa Àsia està molt interessada en la seva publicació i l’únic que cal decidir és quina serà l’editorial que se’n farà càrrec”.

Durant la ponència el professor Ramírez ha explicat a un públic majoritàriament xinès que durant la Guerra Civil està documentat que uns cent brigadistes xinesos van lluitar al costat del bàndol republicà. La majoria d’aquests voluntaris xinesos vivien a Europa quan va esclatar el conflicte i van venir atrets pel ressò internacional de la contesa. Altres, en canvi, van venir expressament des de la Xina i un petit grup ja eren residents a l’estat espanyol. El director d’aquest cicle de conferències ha destacat el romanticisme d’aquest desconegut grup de brigadistes. “Van venir a lluitar moguts per l’idealisme. Molts van morir i d’altres ho van perdre quasi tot a la Guerra. Només uns petit grup van aconseguir tornar a la Xina per seguir lluitant contra la ocupació japonesa i per després participar en la construcció de la nova etapa comunista al seu país.”

L’investigador de l’Acadèmia de Ciències Socials de la República Popular de la Xina, Zhang Kai ha destacat en la seva intervenció la similitud entre la guerra de resistència que mantenia la Xina contra les forces d’ocupació japoneses i el conflicte bèl·lic que tenia lloc a l’estat espanyol de forma simultània. “Tant a la Xina com a Espanya s’hi lliuraven guerres amb un enemic comú: el feixisme. Aquest fet va provocar uns llaços de simpatia i amistat que va arribar fins les més altes esferes de poder. El maig de 1937 el mateix Mao Tse-tung va enviar una carta expressant el seu recolzament on definia la Guerra Civil espanyola com a guerra de tot el món contra les nacions oprimides pel feixisme”.

Els autors del llibre “La llamada de Espanya” Nancy Tsou i Len Tsou han explicat detalladament la història de cadascun del brigadistes xinesos dels quals han pogut recopilar informació i han afirmat que amb la publicació del llibre a l’estat espanyol culminarà la seva recerca de més de deu anys sobre aquest episodi que segons ells ha estat poc estudiat.

El responsable de cultura de l’Institut Cervantes de Pequín, José Luis Perales, ha confirmat que el següent simposi tindrà lloc al mes de febrer malgrat encara es desconeix la data concreta. Per altra banda, la conferència d’avui dimarts tindrà una rèplica a la Casa Àsia de Barcelona abans de la publicació del llibre “La llamada de Espanya”, segons ha dit el professor Laureano Ramírez.

Simultàniament al conjunt de conferències, l’Institut Cervantes de Pequín ha programat un cicle de cinema sobre la Guerra Civil Espanyola on es projectaran sis pel·lícules entre les quals hi ha El Vitge de Carol, Soldats de Salamina i La lengua de las Mariposas. El cicle, que porta per nom Enfrontats, va començar el passat divendres 16 de gener i acabarà el 27 de febrer.

Bigadistes anglesos al Priorat ... no van venir pel vi

L’escriptora anglesa resident a Marçà, Angela Jackson, va tancar ahir dimecres a Londres un cicle de conferències amb una xerrada sobre brigadistes internacionals al Priorat durant la Guerra Civil espanyola. La intervenció de Jackson va ser la darrera d’un seminari de tres mesos de duració organitzat per la Fundació Cañada Blanch a la ‘London School of Economics and Political Science’.

Angela Jackson és la presidenta de l’associació No jubilem la memòria dedicada a conservar fets històrics recents i la memòria històrica del període de la IIa República i la Guerra Civil a la comarca del Priorat. L’escriptora va explicar, amb un extens material documental i fotogràfic, quina va ser la relació entre la població local del Priorat i els brigadistes vinguts d’arreu per lluitar a la Guerra Civil al costat republicà.

Segons els seus estudis, en el període immediatament anterior a la batalla de L’Ebre molts voluntaris de la Brigada XV van allotjar-se en contrades del Priorat tals com Falset, Gratallops o Marcà. ‘En aquests municipis es van entaular relacions d’amistat, companyonia i solidaritat extraordinàries’, va comentar.

Il·lustrant-ho amb fotografies, va ensenyar com en escenes de la vida quotidiana els brigadistes i els vilatans locals es barrejaven encuriosits. Jackson va posar com a exemple d’aquesta interrelació els partits de futbol, les festes populars o la recollida de la vinya.

Angela Jackson ha publicat diversos llibres sobre la Guerra Civil a Catalunya com ‘Més enllà del camp de batalla’ traduit al català i publicat per Cossetània. El proper més de maig es presentarà la traducció al català del seu darrer llibre ‘At the Margins of Mayhem’ que s’editarà sota el títol de ‘Els brigadistes entre nosaltres’.

La intervenció d’Angela Jackson va ser la última d’un total de 9 de conferències que han tingut lloc a la ‘London School of Economics and Political Science’. Organitzades per la Funadació Cañada Blanch, aquestes conferències han comptat en edicions anteriors amb la presència dels periodistes Antoni Basas i Mònica Terribas i l’embaixador espanyol al Regne Unit Carlos Miranda. El següent seminari començarà el proper mes d’abril i comptarà amb la presència de l’ex President de la Generalitat Jordi Pujol, segons el Director de la Fudació Cañada Blanch i organitzador del seminari Paul Preston

La màgia de la Diada

Sant Jordi és tradició,
és amor i és passió.

Sant Jordi és oci,
és cultura i, a voltes, negoci

Llibre, primavera i rosa
i la Diada més formosa.

La flor per les noies, la lletra pel nois
això fa que no tots estiguin cofois.

La cultura no té nom ni sexe,
encara que sigui complexe.

Però el que per Sant Jodi torhom espera
és sortir al balcó i penjar la senyera.