Solidaritat i freelancisme

Llegeixo al blog d’en Sergi Vicente (corresponsal de TV3 a la Xina) que per desgràcia tornem a tenir polítics que es posen massa a la grenya amb la nostra humil professió. La polèmica ve donada per una notícia publicada a l’e-noticies que explica com el portaveu d’ERC a la Comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Carmel Mòdol, es queixava a la directora de TV3 Mònica Terribas sobre la cobertura del viatge del Conseller Huguet a la Xina. Concretament criticava el fet que l’ACN (és a dir, un servidor) sí va cobrir la notícia i que TV3, que és client dels serveis de l’Agència per la que freelancejo a Pequín., no ho va fer. Resumint, no entenia perquè n’Huguet no havia sortit pel la TV aquell dia.

Quan n’Huguet va venir a Pequín en Sergi Vicente estava de vacances. Em consta que des de la Conselleria i des de la Oficina de Turisme de Catalunya a Pequín van intentar contactar amb ell perquè cobrís l’acte però, com acabo de comentar, el company Sergi Vicente estava descansant els micròfons per altres latituds de la gran Xina. En el seu blog en Sergi comenta que després d’un any especialment mogut a la Xina (no cal que recordem terratrèmols ni olimpíades suposo) necessitava unes vacances. Comprensible. Però no només comprensible sinó totalment legítim ja que, com molts altres corresponsals que pequinegem a diari, en Sergi és Freelance. Ser Freelance vol dir que no estàs en plantilla sinó que col·labores. És a dir en Sergi no te “l’obligació” (des del punt de vista estictament laboral) d’estar en tot el que passa a la Xina que pugui ser de l’interès de TV3. I malgrat no tenir aquesta obligació em consta perquè ho he vist amb els meus propis ulls (a la TV i freelancejant per Pequín) que en Sergi Vicente està sempre a l’ull de l’huracà perquè pocs com ell controlen el cotarro pequinès.

Que vull dir amb tot això?. Doncs que em sembla que dubtar de la professionalitat d’en Sergi és una errada que només es poden permetre persones que o bé mai han vist les seves notícies o no el coneixen. Jo tinc la sort de conèixer-lo i d’haver vist la seva feina i puc afirmar sense cap mena de dubte que si TV3 confia en ell és perquè la seva feina és professional, imparcial i rigorosa. Així és com intentem fer la feina quasi tots els periodistes encara que sembli mentida. I si la visita de n’Huguet el va enxampar de vacances, doncs senyores i senyors, és la vida (del Freelance).

Després, TV3 és, efectivament, client de l’ACN i suposo que a Sant Joan Despí algú deu llegir les notícies que publico. I dic llegir perquè no pot fer gaire cosa més. No tinc càmera de vídeo (ohhhhhhh) i les meves notícies porten text i foto. És el que hi ha. Si TV3 no va agafar la meva notícia en té tot el dret. Malament aniríem si hagués de sortir per la TV tot el que treu l’ACN. A més, considero periodísticament encertat no treure el meu text pel TN ja que, com collons es treu una notícia per la TV si no té imatge? En Pellicer és guapot però no tant com per llegir una notícia sencera explicant les aventures dels consellers si no té suport visual en forma d’imatge. La TV és això imatge. I si TV3 s’està espanyolitzant no serà ni per culpa de la Mònica Terribas, ni per culpa d’en Sergi Vicente. Crec que per culpa meva tampoc. La meva influència no arriba tan lluny.

Per acabar dues coses més. Primera: és molt trist que els polítics es preocupin més de quants cop surten per la TV que dels problemes que té el país (que ara mateix no són pas pocs). I segona: no tinc càmera de vídeo i aviat li tocarà cagar al Tió. Els Freelance acceptem regals de Nadal.

El retorn de Xavier Sardà: copiant en Mikimoto

Els diumenges, a l’hora de sopar, Tele 5 ens delecta amb el retorn de Xavier Sardà. El nom del programa en qüestió es diu Duti Fri, una versió spanish de les botigues de gangues que hi ha als aeroports. En Sardà recorre el món buscant espanyols que visquin des de fa temps en racons recòndits del planeta i els fa preguntes . No us sona aquesta estructura de programa? Sí, l’heu encertat. En Miquel Calçada (abans Mikimoto) va fer una cosa semblant anomenada Afers Exteriors amb un notable èxit a TV3.

Veiem-ne doncs la diferència. A part que en Sardà ha perdut la originalitat copiant sense pudor l’estructura de programa d’en Calçada (i això ja és força reprovable) l’ha allargat i l’ha fet soso com una sopa freda. Gags sense gràcia, situacions ridícules i l’èmfasi posat en xorrades enlloc d’extreure lliçons interessants del que expliquen els espanyols residents arreu. Per exemple, si vas als Emirats Àrabs podries posar la mirada en la situació de les dones, la religió, la desigualtat social etc. Però l’il·lustre Sardà estava més interessat en saber com un domador de falcons extreia semen de les aus mascles per inseminar-ne les femelles o en veure com un DJ espanyol punxava música d’esquellots en una discoteca local. La seva omnipresent veu fent reflexions absurdes amenitza la festa durant tot el programa.

En Miquel Calçada, creador d’aquest estil de show wold wide, l’ha sabut esprémer amb destresa. La ironia i l’humor intel·ligent són les bases d’Afers Exteriors i a través d’aquest tipus de paròdia descobreix de debò la realitat del país que visita. Sense banalitats, sense estridències, amb gust. Ja pot anar a Albània o Haití que sempre troba uns catalans interessants amb històries dignes de ser explicades a la caixa tonta. És un programa educatiu atractiu i fet amb el cap. Si peca d’alguna cosa és d’elitista per l’excés d’humor anglès que té en Mikimoto, al més pur estil Monthy Payton. Però malgrat això s’agraeix veure programes divulgatius amb dos dits de front.

En Xavier Sardà ja és un cadàver televisiu. Va gaudir del seu èxit pujant en Boris Izaguirre per les cadires però ara ningú li riu les gràcies i menys si parles de semen de falco a l’hora de sopar. Mare meva, quin mal gust.

Neix El Portal.cat

L'1 de maig no tothom feia festa. Un grup de joves periodistes engegaven El Portal.cat, una plana web que pretén tractar l'actualitat de manera independent rigorosa i sense la pressió de cap grup mediàtic.

Des del primer dia aquests periodistes treuen 3 notícies diaèries d'analisi, un editorial i una columna d'opinió que donen un repàs a fons de la primera plana de la informació als Països Catalans.

Malgrat el projecte és ambiciós i ample de mires, no és fàcil fer-se un lloc en el món virtual comunicatiu. Per això tot tipus d'ajud, ja sigui en forma de subscripció o amb una simple visita, serà ben rebuda i servirà per fer créixer poc a poc aquest projecte periodístic.

Ja sabeu, la realitat informativa la trobeu cada matí a El Portal.cat.

ANEM A FONS !

Ciutadans de segona

TeleMadrid, l’equivalent de TV3 a la Comunidad de Madrid, ha emès un programa titulat “Ciudadanos de segunda” on expliquen que fem els dimoniets catalans per discriminar, marginar i gairebé exterminar els castellanoparlants.

La persecució i segregació nazi que les escoles catalanes practiquen amb els alumnes que no parlen català és digne del circ romà (lleons i tot), segons la TV pública madrilenya. El documental, fet per la productora El Mundo TV també s’atreveix a parlar de la justícia, el futbol i el comerç sempre amb la fórmula (castellà) víctima – agressor (català).

Veient la peça de 45 minuts la veritat és que més que indignació m’ha provocat llàstima i preocupació. Preocupació perquè hi haurà molts madrilenys que se’l creuran. Confiaran en la seva TV pública i es quedaran amb una idea de Catalunya que riu-te de Ruanda i els hutus i els tutsis. I llàstima perquè l’“Esperanza” del PP de Madrid de guanyar vots amb aquestes tàctiques vils no pot provocar res més que pena.

Els bons (víctimes) de la pel·lícula són (retoc de tambors):

• Francisco Caja (uuuue) (el “filòsof” de la llengua)

• Albert Boadella (uuuue) (no es de Ciutadans aquest bon home?)

• Arcadi Espada (uuuue) (ups, si també és de Ciutadans)

• “Immigrants” canaris i italians que no aconsegueixen que els seus nanos estudiïn en la lengua de todos.

Els dolents (agressors lingüístics) són Joel Joan, Miquel Calçada, Joan Laporta i el cap de la Coordinadora d’Associacions per Llengua, David Vila. Ells, simplement defensen que si vens a Catalunya aprenguis català de la mateixa manera que si vas a França aprendràs francès.

La veritat és les càmeres ocultes per demostrar l’aparheid que fem els catalans i les declaracions de nens dient que, al pati, si parlen en castellà els insulten i marginen, no tenen desperdici. Per no parlar de la absurda idea que els col·legis catalans ensenyen independentisme i nacionalisme als alumnes per la força. Els arguments són de l’estil: "en el colegio de mi hijo hay un mapa del mundo y uno de los Paises Catalanes y claro España no está por ningún lado".

Mireu, senyors (i senyores) de TeleMadrid i senyors i (senyores) oprimits pel català, com diu en Mikimoto al documental si no voleu parlar català potser que, amb tots els respectes, MARXEU!! I això no és xenofòbia o racisme és una qüestió de respecte i deferència pel teu país d'acollida Com s’ha dit si vas a França t’adaptaràs al francès, oi? Doncs si vens a Catalunya, ho sento, però aquí parlem català.