miércoles, 17 de octubre de 2007

La felicitat uneix, el dolor reuneix


En Robert Manrique treballava de carnicer a l’Hipercor de la Meridiana de Barcelona quan el 19 de juny de 1987 una bomba d’ETA va canviar-li la vida. En aquell atemptat van morir 21 persones i va haver-hi 45 ferits, entre els quals s’hi trobava ell. Avui presideix l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes.

Per què es va crear l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT)?

L’any 1989 després del judici de l’atemptat d’Hipercor algunes de les víctimes vam fer pinya. Ni tan sols ens coneixíem entre nosaltres. Llavors ens vam fer membres de l’antiga Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i més tard em van fer delegat a Catalunya d’aquesta institució. Però a finals del 2002 va haver-hi un canvi de direcció a l’AVT. Va entrar gent nova i sense experiència i van deixar les víctimes abandonades. I a sobre aquesta nova direcció es va deixar seduir per una determinada línia política. Fruit d’això el juny de 2003 un grup de víctimes ens vam reunir i vam decidir fundar l’ACVOT.

Hi ha moltes víctimes del terrorisme a Catalunya?

Aquí hi ha més de 600 víctimes d’organitzacions terroristes. Ara sembla que ETA i Al Qaida siguin els únics terroristes però hi ha hagut Terra Lliure, el GRAPO, EPOCA, el FRAP, organitzacions d’extrema dreta, Brigades Roges ... la llista és llarga i també hi ha víctimes d’atemptats que mai no s’han reivindicat oficialment.

I aquests darrers també els doneu cabuda a l’ACVOT?

No tanquem la porta a ningú. Justament a Sant Cugat hi ha una víctima de l’atemptat de l’Hotel Corona l’any 79. Malgrat l’hotel estava ple de militars i també hi havia la filla de Franco, les autoritats van parlar en aquell moment d’incendi i no d’atemptat. Mai no van donar credibilitat a la reivindicació que ETA va fer a Radio Bayona ja que no s’havia fet en mitjans de comunicació espanyols. Per nosaltres les famílies dels 78 morts i els més de cent ferits són també víctimes del terrorisme.

Hi ha més víctimes a Sant Cugat?

A part de la dona que es va quedar vídua per l’atemptat de l’hotel Corona, hi ha una de les ferides per l’atemptat d’Hipercor de 1987. També hi ha un home que a l’agost de 1993 va ser víctima d’un atemptat d’ETA al port olímpic de Barcelona. ETA va posar bombes en dos restaurants del port olímpic i en esclatar aquesta persona va patir lesions al peu. Víctimes n’hi ha atot arreu i no t’estranyi que a Sant Cugat n’hi hagi més que no hem trobat.

Hi ha víctimes no localitzades?

I tant. 20 anys després d’Hipercor encara hi ha gent que no hem trobat. Tenim comptabilitzades 103 víctimes per localitzar i unes 300 que no han rebut cap indemnització. Fa poc en vam localitzar una dona que es pensava que això de les indemnitzacions era una broma i sempre que la trucaven penjava el telèfon.

Heu rebut algun tipus d’ajut de la Generalitat o del govern central?

Ha costat molt fer entendre les autoritats que la feina que fem aquí és de gran importància. Hem aconseguit rebre ajuts tant la tant a nivell català com espanyol. I una cosa de la que estem particularment orgullosos és dels 45.000 € que la Generalitat va donar a l’ACVOT per assessorar les víctimes de l’11-M. L’associació de víctimes de d’aquell atemptat ens ho va demanar i els vam ajudar. Així és com treballem a la “insolidària Catalunya”.

De que et sents més orgullós com a Secretari General de l’ACVOT?

D’haver sobreviscut als problemes econòmics a base de treball, treball i treball. Ara la gent ens veu com una associació seriosa que treballem pel benefici únic de les víctimes. No volem que ningú visqui l’abandonament que vam patir nosaltres. A més a l’ACVOT ens deixem les opinions polítiques a la porta i no tenim cap mena de afiliació ideològica. La nostra feina és amb les víctimes, no amb els partits. La felicitat uneix però el dolor reuneix

No hay comentarios: