Oda al Paki

Els pakistanesos que venen cervesa a la Rambla i/o barri gòtic i/o a la porta de Razz i/o a qualsevol lloc de la ciutat haurien d’estar considerats un servei social. Els pakis (terme que utilitzo amb carinyo i sense cap tipus de menyspreu) també poden ser indis, marroquins, sud-americans, xinesos o ionquis, però la tradició chapera de Barcelona ha coronat la comunitat pakistanesa com a portaveu de la venta ambulant de birres.

Ets a la Plaça reial i vols fer uns beures abans d’entrar a qualsevol antro del gòtic i il·luminat, com caigut del cel, apareix un paki amb unes llaunes d’Estrella (si venen Estrella vol dir que hi ha glamour) i et diu – Hola amigo. Cerveza amigo? Pell fosca, bigoti espès i un somrís d’orella a orella. Que li has de dir ... un euro per un producte que uns metres més endins et costa de 3 a 6 euros depenent del renom de l’antro al que vagis. El mires tornant-li el somrís amb sornegueria i li dius – Ok amigo!

Mentre obres la llauna de cervesa, el paki et dona conversa o fins i tot t’explica alguna anècdota o comenta amb picardia la ínfima indumentària de les alemanyes voluptuoses que acaben de passar pel carrer Escudellers. Li rius la gràcia (no per cortesia, el noi sembla divertit) i fas via de camí a l’antro.

La música electrònica que toca el DJ (que va de modernillo indie-popero) és insuportable i els preus de la cervesa abusius per una butxaca jove cent-eurista. Agafes un col·lega i li dius – Anem a fora a prendre l’aire. Surts de l’antro i alguna cosa t’enlluerna. Els fanals gaudinians de la Plaça Reial estat reflectint-se en el somrís del paki, que t’ha reconegut i s’atansa triomfant. Et diu - Hola amigo. Otra cerveza amigo?

El mires i somrient penses què seria del gòtic sense els pakis ... Mires el teu col·lega i li dius al paki – Que en siguin dues, amic.