A la recerca de l'Eterna Joventut

Què faries si poguessis salvar la teva dona d’un càncer terminal però per fer-ho haguessis de renunciar a passar els seus darrers moments amb ella? Pots jugar a ser Déu i evitar la mort tot cercant La Font de la immortalitat? Aquest és el plantejament d’una pel·lícula que es divideix en tres històries connectades entre si pels mateixos protagonistes. El càncer de l’Izzi i la lluita d’en Tom per aturar-lo, es combinen amb un relat fantàstic que ella escriu abans de morir i la batalla interior que té ell dins el cap.

The fountain vol aprofundir en el mite de l’Eterna Joventut. Però no ho fa de manera lineal o convencional. Ha creat tres móns paral·lels que s’entrecreuen i configuren un magnífic viatge surrealista amb la mort com a rerefons. Tot un seguit de passions, dilemes, tragèdies i reflexions acaben desembocant en una sola idea: l’acceptació que tots, tard o d’hora, ens arribarà el moment de deixar aquest món.

Darren Aronofsky va sorprendre critica i públic amb Pi (1998) guanyant el premi al millor director al Festival de Sundance de Cinema Independent. Poc més tard, en la mateixa línia imaginativa i original, va presentat Requiem for a dream (2000) una inquietant cinta on la droga i els fàrmacs destrueixen cruament tots els personatges del film. Molts esperaven, després de set anys d’absència, el nou metratge del director novaiorquès i no hauran quedat decebuts.

The Fountain manté un llenguatge viu i transgressor i representa una forma d’expressió cinematogràfica fresca i molt cromàtica. Els dos protagonistes donen el millor de si en la pel·lícula i li sumen un al·licient a un film que ja és atractiu per si sol. Hugh Jackman firma la seva millor interpretació fins el moment i Rachel Weisz manté el nivell que li va valer una nominació per l’adaptació al cine de la novel·la de John Le Carré The constant gardener (2005).

Pros → La bellesa visual, els actors i el guió.
Contres → L'abús del surrealisme al principi i final del film. Cal estar predisposat a veure una pel·lícula d'aquest tipus, que no agrada a tot tipus de públic.
Veredicte → ***