sábado, 28 de abril de 2007

L'ombra de Maragall

En Pasqual ha esclatat.
Des de el seu esvoranc solitari al socialisme-federalista català (i espanyol) ha dit el que fa temps que pensa però no podia expressar en veu alta:

1) L’Estatut és una enganyifa i una burla sorneguera ja que la Costitución Española segueix sent una llei de pedra incorruptible. El marc constitucional és el mateix des de 1978 (!!!) i sota aquest jou va sortir a la llum el flamant Estatut de la Moncloa (Made in MAD, com l’exposició de l’Esperança).

2) Els amics de l’ex president el van deixar una mica de banda alhora de la reelecció i el van fer sentir incòmode i rebutjat. I és que ZP i Montilla (o Montilla i ZP) són els autèntics governadors de Catalunya. Però no des del novembre de 2006; ja ho eren quan en Maragall era president. Un president titella amb fils que l’estiraven des del PSC, des del PSOE, des d’ ERC i també des d’ICV.

Pobre ex Molt Honorable. Fa fins i tot llàstima. Abandonat, exiliat, arraconat, contradit i menyspreat. Des de les vísceres li surten ara tots els mals i les penes. I voleu que us digui una cosa. No m’estranya gens. Tots l’han burxats de tots costats. Des de dins del seu propi partit i des de fora (fent-se fotos amb els seu millors amics o amb excursions a Perpinyà i Jerusalem).


Pasqual, si vols venjança tens dues opcions. Truca en Clint Eastwood o fes el teu anhelat Partit Demòcrata i erosiona els que eren els teus amics. Si t’ho proposes et pots fer un forat a la Política Catalana altre cop. Ara bé, tria millor les companyies ...

Visca Catalunya !!

No hay comentarios: