ITER: de la por a la necessitat

És l’energia nuclear el futur? Aquesta senzilla pregunta ha despertat molts debats i rius de tinta (científica i periodística) han intentat donar resposta a tan complicada qüestió. Davant l’amenaça planetària de l’escalfament global i amb la comunitat internacional cada cop més convençuda que la culpa de l’augment de les temperatures és culpa de l’home, l’anomenat debat energètic ha esdevingut una de les prioritats polítiques arreu. Cada cop menys gent dubta que el canvi climàtic és conseqüència directa de l’acció humana i concretament producte de la gestió poc compromesa amb el medi ambient dels recursos energètics.

Passejant per la història, l’energia nuclear sempre s’havia relacionat principalment amb els departaments de defensa de les principals potències mundials. Estats Units i l’antiga URSS van encapçalar la pugna i els primers van donar una prova al món del seu abast mortífer i destructor. Veient l’èxit de la bomba atòmica tots el països que van poder es van apuntar al “club nuclear” i ràpidament es va vincular aquesta tecnologia a la producció d’energia. Però també arrel del seu enorme poder destructiu, els mateixos que volien ser els posseïdors de l’aparell van frenar-se entre ells en la proliferació de l’arma.

Llavors el potencial nuclear va passar amb desconfiances al terreny de l’energia. Els països més industrialitzats van apostar per aquest tipus d’energia que generava una enorme quantitat de recursos. Però Txernòbil els va fer baixar del núvol. D’ençà d’aquest moment organitzacions pacifistes i partits verds han alertat sobre els perills, els efectes i els mals de l’energia nuclear.

Ja al segle XXI tothom és conscient que el petroli va de capa caiguda hi ha un problema a escala mundial afegit. L’escalfament global preocupa a tots els governs del món i degut a que el consum i la producció humana en són els causants més probables s’han hagut de buscar noves vies per aconseguir energia. Fonts científiques afirmen que, per bé que les energies renovables (eòlica, solar, biocombustió) han de ser protagonistes en un futur proper, l’energia nuclear haurà de jugar un paper primordial en el mapa energètic mundial.

Precisament dins aquest nou corrent renovador s’emmarca el projecte ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor). Com bé indica el seu nom aquest reactor nuclear és un experiment. L’objectiu del projecte és demostrar que és factible l’ús de tecnologia nuclear de fusió per produir energia a gran escala amb un impacte mínim al medi ambient. ITER és un aparador al món que vol posar de manifest el camí energètic que la humanitat haurà de seguir (iter vol dir precisament camí en llatí).

Estats Units, l’EURATOM, Rússia, Japó, Xina, Índia, Corea del Sud i Canadà són els països que van impulsar aquest reactor nuclear que s’està construint a Cadarache, al sud de França, i que suposa una inversió de 10.300 milions d’euros i un lloc de treball per més de 4000 persones. L’ITER és, de moment, només un milionari assaig energètic. En pocs any, però, el món sencer, en busca d’una sortida sostenible al canvi climàtic pot emprendre aquest mateix camí, aquest mateix iter.