Entrevista amb Quimi Portet

“Matem els dimarts i els divendres” és el títol del nou disc de Quimi Portet. L’ex membre d'El último de la fila continua d’aquesta manera amb la seva carrera en solitari amb el que ja és el seu cinquè àlbum d’estudi. En aquest moment està immers en una gira promocional que porta per nom World Tour 2007. Divendres 18 l'astre intercomarcal va cantar a Sant Cugat...

Que esperes d’aquest nou disc?
De fet faig discos, em dedico a això. Ho faig des de jovenet i ara no sóc gens jovenet però faig música perquè m’agrada molt. És la meva professió i seria una inconsciència no admetre que amb això m’hi guanyo la vida, però alhora és la meva passió. Des de ben petit volia ser músic i ho he aconseguit. Ho he aconseguit de vàries maneres. He estat músic d’un conjunt aquí, d’un conjunt allà i ara estic en una fase de la vida en que sóc jo sol. S’han acabat les capes de la ceba i només quedo jo.

Estàs content de com t’ha anat la carrera musical?
Sí. M’agrada la meva professió, m’agrada anar a tocar en directe, m’agrada fer discos, m’agrada escriure els textos, m’agrada fer propaganda, m’agrada fer vídeos. He arribat a un punt de perversió total. De jove no m’agradava fer la promoció dels discos i ara m’ho passo molt bé.

Com definiries la teva música?
No en tinc ni idea. Jo sóc músic i els músics no ens dediquem a això. Això es feina dels crítics musicals.

Surrealisme cantat en català potser?
Surrealisme no, és una paraula estrangera i hi havia molts surrealistes aquí abans que la gent inventés aquesta paraula. Jo sóc una persona amb una tendència a la ironia i a l’humor però no vol dir que sigui surrealista. També tinc tendència a la malenconia i la tristesa però la meva relació amb el proïsme es basa en la ironia i l’humor. Això dóna una imatge de mi humorística però també hi ha una part de mi que no és gens humorística.

I com reacciona el públic davant aquesta barreja?
Bé, si veniu als concerts ja ho veureu. Jo em relaciono amb el públic de manera graciosa. Ells diuen que fa gràcia. Mai sé que diré perquè m’ho invento tot. De totes maneres les meves cançons solen ser tristes i ells ja ho saben si tenen el discos.

Què vol dir que ets un astre intercomarcal?
Això m’ho he inventat jo. És una cosa irònica i humorística ... una tonteria com una casa.

Què et queda d’El último de la fila?
Els cèntims sobretot. No, és una broma. D’El último de la fila fa molts anys ja i em queda el mateix que dels altres grups. He estat en molt grups i el que més èxit va tenir va ser El último de la fila. Això és una obvietat total. Cada cosa que fas influeix en el que fas després i sense el que has fet no podries fer el que fas.

Com veus la música catalana en aquest moment?
La música en català és fantàstica. La música és una cosa que agrada a tothom en la llengua que sigui així que jo no li veig cap problema ni crisi a la música en català. Pel que fa el negoci de la música no ho sé perquè no m’hi dedico. No tinc companyia discogràfica ni sóc mànager. Jo sóc músic i m’ho passo bé.

Està fent mal internet a la música?
Els temps canvien però la música és la mateixa. Jo continuo fent cançons. Segueix havent-hi acords, micròfons, guitarres. El problema que representa fer una cançó és el mateix ara que fa 50 anys. I si internet acaba amb els discos ens guanyarem la vida fent altres coses com tocar música en directe.

Explica’ns quins projectes tens pel futur.
Viure sense treballar. No m’he rendit encara i em sembla que ho aconseguiré. El meu somni és viure sense treballar i no tinc cap projecte de futur.

Si ho aconsegueixes fes-me un truc.
Suposo que estaré en una tomba però intentaré trucar-te.

Com has viscut el teu pas per TV3 com a filòsof de guàrdia a “Caçadors de paraules”?
M’ho he passat molt bé fent-ho. Ha esta una experiència molt agradable. I no puc fer més que felicitar a la gent que ha fet el programa perquè ho han fet molt bé. Un tema que podria ser avorrit l’han fet molt agradable i a més arribant a uns nivells d’audiència increïbles. És una programa de llengua i jo tinc una especial inclinació cap a aquests temes.

Algun consell pels joves periodistes, com a filòsif de guàrdia?

Que us bombin !