La ciutat de Nova York està enamorada de l’home aranya. Tothom l’adora i al seu alter ego Peter Parker, li va d’allò més bé en l’àmbit sentimental. Però l’arribada dels dolents habituals i un perill vingut de l’espai estan disposats a trencar l’aràcnid i plàcid món d’Spider-man.La primera amenaça és un home de sorra sorgit d’un accident en un experiment físic. Tanmateix el malvat de torn és un fugitiu de la justícia que resultarà ser el veritable assassí de l’oncle Ben, el pare adoptiu de Peter Parker. Aquest cop però, el mal de cap més gran de l’heroi és ell mateix. Una substància vinguda de l’espai s’apodera d’Spider-man i provoca en l’home aranya un interessant canvi de look i de comportament que recorda la transició al costat fosc dels personatges més obscurs d’Star Wars. És aquí on el film treu el millor i el pitjor d’ell mateix. Escenes ridícules de Peter Parker seduint a dones pel carrer i ballant acid jazz, contrasten amb la seva acarnissada lluita interior i les sortides nocturnes amb el nou vestit negre. Spider-man perd el control i s’oblida que un súper heroi no pot convertir-se en una versió Marvel de Dirty Harry.
Malgrat la pel·lícula manté un bon ritme i no es fa avorrida, el guió es veu molt forçat i grinyola en alguns personatges. Sobretot l’Home de sorra o el nou rival de Peter Parker a la redacció del Daily Bugle, que acabarà posseït per la substància extraterrestre i es convertirà en Venom, una espècie d’aranya malvada amb obsessió per destruir Spider-man.
Pel que fa els actors destaca la treballada interpretació de James Franco, esplèndid en els seus canvis de personalitat i Thomas Haden Church ajuda a fer creïble el personatge de l’home de sorra. Kristen Dunst segueix sent el pitjor personatge de la saga (es passa la pel·lícula plorant o xisclant) i Tobey Maguire encarnana de forma correcte l’heroi aràcnid. En resum, és un film distret i espectacular però la qualitat de la trilogia toca els nivells més baixos en aquesta tercera edició.
Pros → Els efectes especials, James Franco i l'espectacle de les imatges. No és un film avorrit.
Contres → Kristen Dunst i la baixa qualitat del guió.
Veredicte → ***
