lunes, 21 de mayo de 2007

L'Hannibal Lecter argentí

Una macabra cadena de nens assassinats atemoreix la ciutat de Buenos Aires a principis del S. XX. Aquest és el punt de partida d'El niño de Barro. Un pive de deu anys de nom Mateo sembla estar relacionat amb totes les morts i a sobre té unes estranyes visions premonitòries que fan que la seva mare, interpretada per Maribel Verdú, aviat comenci a pensar que el seu fill és en part responsable de les morts.

Mort, corrupció, maltractaments, pobresa, follia, venjança ... tot hi cap en l’opera prima de Jorge Algora. Aquest director gallec ha fet una evolució del teatre al documental, passant per TV movies i ara ho culmina al cine. En la pel·lícula hi intervenen grans noms del cine espanyol i argentí. Chete Lera i Daniel Freire acompanyen a Maribel Verdú i a Juan Ciancio, el nen protagonista, en aquest thriller psicològic i bucòlic que no deixa al públic indiferent.

El metratge es desenvolupa amb lentitud però les constants morts i la força interpretativa dels actors fan que l’interès no decaigui i el film no sigui gaire avorrit. L’ambientació a l’Argentina de 1912 és correcte malgrat els decorats i paisatges donen una estranya sensació de poc pressupost. Tot i això la bona feina de tots els actors compensa les mancances del guió i de la posada en escena.

Les autòpsies a l’estil CSI: Buenos Aires fa cent anys, els flashbacks premonitoris del nen protagonista i la sorpresa final donen al film una heterogeneitat perillosa i una certa indefinició de gènere. És un trhiller policíac, un drama social, un fet real passat a la gran pantalla? No queda massa clar.

Amb tot, la pel·lícula és distreta i augura un bon futur al seu director i al debutant Juan Ciancio. Les reaccions fora de la sala són de satisfacció però dona la sensació que en un parell de setmanes ningú se’n recordarà d’aquesta petita pel·lícula hispano-argentina.

Pros
Els actors en especial Abel Ayala que ens dóna la grata sorpresa final del film.
Contres
La posada en escena i la indefinició de gènere.
Veredicte
***

No hay comentarios: