Obsessió per la perfecció

Aquests Jocs Olímpics han de ser els millors de l’era moderna. Aquest no és només és el desig de milions de xinesos, sinó que és també una qüestió d’estat pel règim xinès. El que a Catalunya en diem un tema de país. Els dirigents de la Xina volen que amb una olimpíada perfecta es projecti al món sencer la imatge d’una Xina perfecta. Per fer-nos-ho creure han usat tots els mitjans necessaris i fins i tot ens han enganyat sense miraments. La cerimònia inaugural va ser un esdeveniment preciós que mig món va elogiar. Darrere l’espectacularitat de llums, coreografies impossibles i atletes voladors s’amagaven alguns secrets que ara han sortit a la llum. Aquella nena tan bufona que ens va robar a tots el cor amb el seu vestit vermell cantant una oda a la pàtria era només això: una nena bufona.


Era la cara que ensenyava la Xina per amagar la veritable cantant, amb una cara massa rodona i les dents tortes. Amb aquestes “imperfeccions” no era prou maca per ser la cara de la Xina. Igual va passar amb els focs artificials: ens van ensenyar imatges gravades i ens les vam haver de creure. Suposo que acostumats a entabanar al poble van pensar que la resta dels mortals també ens empassaríem la farsa. Quan s’agafen mals costums no és fàcil abandonar-los. De totes maneres ni els xinesos són els primers ni seran els últims. De veritat penseu que aquella fletxa que va encendre la flama olímpica del Jocs de Barcelona l’any 1992 va entrar dins el peveter? En el fons no som tan diferents.