Ressaca olímpica

Hora de passar pàgina. La Xina ja ha estat olímpica i els ulls del món començaran ara a mirar cap a una altra banda amb la sensació que s’ha superat la prova amb nota. Pequín ens ha deixat en Phelps i en Bolt per la història i ens ha presentat la nova Xina esportiva de les 100 medalles, 51 de les quals d’or. Costarà fer-los baixar del podi. Els catalans també han brillat amb llum pròpia i han complert les expectatives emportant-se força metalls a Catalunya. És molt difícil incloure-ho tot en fer balanç però hi ha aspectes dels Pequín 2008 que mereixen ser especialment destacats.

Mirant-ho amb ulls positius el millor han estat les competicions. Unes instal·lacions senzillament perfectes i uns atletes que han batut les millors marques mundials són la cara més amable dels jocs juntament amb les genials cerimònies d’obertura i clausura que van deixar tothom amb la boca oberta. El més trist ha estat veure els estadis estaven mig buits. Entre els compromisos dels diferents comitès olímpics, els dels patrocinadors i els espavilats de la reventa han acaparat la majoria d’entrades deixant molts xinesos amb les ganes de compartir el somni que Pequín volia compartir tal com deia l’eslògan de la olimpíada. Ara els atletes ja han tornat i les flors que decoren els carrers de la capital de la Xina es pansiran aviat. Els Jocs han estat per aquest gran estat oriental la prova que un país en desenvolupament també pot pujar al podi amb els millors. I no només en la vessant esportiva.