La notícia de l’accident aeri de Barajas va agafar per sorpresa a la majoria dels atletes a Pequín. Jo mateix me’n vaig assabentar quan un dels jugadors de la selecció d’handbol m’ho va explicar després de parlar amb la seva família celebrant l’accés a les semifinals de la olimpíada. A Pequín els esportistes han vingut per lluitar per les medalles i donar el màxim físicament. Malgrat el seu compromís amb la pràctica esportiva ahir a la capital de la Xina es va veure el costat més humà d’alguns d’aquests atletes. El Comitè Olímpic Espanyol va organitzar un acte de suport a les víctimes de la tragèdia de Madrid i dos autobusos sencers plens d’esportistes van sortir de la vila olímpica per sumar-se a aquella senzilla mostra de solidaritat a milers de quilòmetres de distància.
La nota negativa de tot plegat l’ha posat el Comitè Olímpic Internacional que va denegar la petició del COE de fer onejar la bandera espanyola a mig pal a la vila olímpica. Argumenten que també se’ls va denegar a Geòrgia, que volia plorar les seves baixes del conflicte bèl·lic, i als Estats Units després que un ciutadà americà fos assassinat a Pequín. No poden fer excepcions, va explicar Jacques Rogge al director del COE Alejandro Blanco. Però malgrat que també havien prohibit l’exhibició de crespons negres les atletes Maria Vasco, Beatriz Pascual i Maria José Povés van córrer la seva prova lluint la seva solidaritat mentre suaven la samarreta. Va ser un petit detall de rebel·lia que ningú ha vist amb mals ulls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario